Dimecres, 23 d' Agost de 2017 Pasqual MaragallCastellanoPasqual MaragallEnglish
Pasqual Maragall
Inici | Bloc de Notes
imatge superior

19 de setembre de 2012

Santiago Carrillo

M’assabento de la mort de Santiago Carrillo i automàticament em sembla flairar un cigarret. Sempre que ens havíem trobat a Barcelona o a Madrid, tenia el cigarret apunt: fumava sense treva. Tot i així, no perdia mai el posat relaxat i serè i parlava amb veu pausada, tranquil•lament. Amb l’edat, em deia, havia après a gaudir més i a patir menys.

No fa molt, en una conferència que va donar a l’Ateneu Barcelonès, ja força faltat de visió, em va sentir que parlava i va dir  des de la taula: “Pasqual, aunque no te veo, te oigo y te saludo...”. No li passava res desapercebut.

Tot passa, i així ha de ser, però del controvertit Carrillo se n’ha escrit i se n’escriurà molt. Ha estat una figura imprescindible per l’actual democràcia espanyola, amb tots els seus defectes, però amb les innegables virtuts d’haver viscut en pau i benestar durant 30 anys. La seva defensa com a secretari general del PCE de la “reconciliación nacional”, va permetre començar a deixar enrere el règim franquista, però a costa de pactar amb els seus hereus, amb les implicacions i renúncies derivades. La Transició va ser com va ser, en part, per la intervenció de Carrillo.

Corren temps incerts, de crisi, no només econòmica, sinó sobretot política i de valors. La història és plena de lliçons i exemples que ens poden ajudar a encertar en el present. Santiago Carrillo ha estat un d’aquells personatges que ens ha mostrat moltes coses, algunes de bones i altres de dolentes. És feina nostra aprofitar-ne el millor.

Ara em fumaré un cigarret i me n’acomiadaré serenament. Arreveure camarada.

PM

| Entrades més antigues

imatge inferior

Sobre aquest lloc web | Avís legal | Contacte | © 2007 Oficina de Pasqual Maragall i Mira