Dimecres, 19 de Desembre de 2018 Pasqual MaragallCastellanoPasqual MaragallEnglish
Pasqual Maragall
Inici | Bloc de Notes
imatge superior

19 de desembre de 2008

Llegint la premsa 07/12/2008

A l’Argentina, llegeixo a El País (edició internacional del 7 de desembre

Pàgina  1 “Obama anuncia el mayor plan de gasto público en la historia de Estados Unidos. La inversión supera el billón de dólares. Infraestructuras y tecnología. Se crearan 2,5 millones de empleos.”
És dir, tornem a Keynes

Pàgina 1 Foto preciosa d’Scarlet Johanson: “Ahora ya soy mayor”.
No sap el que es diu..

Pàgina 32 Segueixen les declaracions de l’actriu: “Es imposible tener perspectiva de una misma. Cada día te ves en el espejo”.
Ja m’agradaria veure-la cada matí al mirall i no pas veure el que jo veig quan em miro. Diuen que hi ha dements senils que acaben no coneixent a les seves famílies. Jo, de vegades, a aquestes hores, penso: “¿Qui serà aquest paio del mirall, amb el seu coll arrugat, fent unes olleres profundes i amb unes orelles saltones? Em sona. Es diu Pasqual, com el seu avi valencià. Aquest soc jo”.

Mentre escric això, sona, amiga, la música barroca del CD. És la meva companya nocturna i diürna, la meva amant de veritat..
Però segueixo amb l’actriu d’origen noruec: “Ningú cuidarà de mi millor que la meva mare”, explica.
Ja voldria jo tenir a la meva mare. Va morir a la tornada de Roma, a l’Hospital de Barcelona amb el cor destrossat. Morir del cor deu esser la millor manera de morir, sobretot si no t’operen i tens una mort dolça com al del meu avi poeta. Envoltat pels seus Tretze fills i la seva esposa anglesa - andalusa, Clara.

“Mi  voz grave me alejó pronto de los papeles de rubia tontita y ligera” segueix explicant la Scarlett.
Menys mal. Una de les millors pel•lícules que he vist és, sens dubte, Match Point de Woody Allen. Aquesta pilota final que es queda a dalt de la xarxa i que pot caure a una banda o a l’altre decidint el partit i la vida de que la juga.

Ja ho he dit altres vegades. La música és mitja vida i l’ordinador l’altra meitat. Segueixo amb Mozart al PC en aquest matí gris d’un Buenos Aires d’aire tardorenc, tot i que aquí a l’Argentina, es primavera.
Avança el temps. Un dia més  va passant plàcidament . un dia menys en el que ens queda de vida. Es llei de vida, diuen. I de mort. Però de mort dolça, que s’acosta suaument. No de mort  sobtada i esportiva: diuen que els deus s’emporten aviat als escollits, a aquells a qui més estimen. No és el meu cas, no em deuen estimar tant. Ni jo a ells.

El diari explica que: “Zapatero relega la reforma de la Constitución”.
Però també diu que el 88% dels ciutadans demana canvis a la Carta Magna.

"Tiempos de revuelta en las universidades".
 Les autoritats estan nervioses. Son mil•liars i tenen un objectiu: Volen una universitat diferent.

“Miles de emigrantes en Jaen para la recolección de la aceituna” y “España superará en  2009 los 4 millones de parados”. Dades significatives i vinculades.

“El Papa exhorta a Rouco a rebajar la tensión con el Gobierno (español)”

“Índices macroeconómicos de EEUU: Tasa de paro en Noviembre: 6,7%”.
La més alta des de 1982. Iguala la punta del 82 i el 89.

Irlanda se la juega”.
Catalunya també.

Moíses Naím escriu sobre les “Turbas inteligentes”.
Les turbes intel•ligents han arribat, per  quedar-s’hi. Gràcies a Déu.

Entrades més noves | Entrades més antigues

imatge inferior

Sobre aquest lloc web | Avís legal | Contacte | © 2007 Oficina de Pasqual Maragall i Mira