Dimecres, 19 de Desembre de 2018 Pasqual MaragallCastellanoPasqual MaragallEnglish
Pasqual Maragall
Inici | Bloc de Notes
imatge superior

09 de març de 2009

Visita a Quatre Camins

L’altre dia vaig visitar la presó de Quatre Camins.

Vaig tenir una trobada amb els interns que escriuen a la revista Trobades Casuals.  L’edita el centre penitenciari.

Penitència és el que hi fan, pels seus pecats. Millor dit, pel que el codi penal tipifica com a delictes.

I molta reflexió, fan. Imagineu estar 24 hores 365 dies l’any en un espai tancat, amb les mateixes persones i privats de llibertat. Aquesta gent reflexionen, i molt. En saben un niu. Llegeixen. Estudien. Són savis. A la força. És molt recomanable parlar-hi; observen el món des d’una perspectiva ben diferent. Hi ha de tot, com a tot arreu.

Els que fan d’articulistes van voler compartir amb mi les seves reflexions a través d’una entrevista per la seva publicació.

Em van preguntar sobre temes d’actualitat: sobre la riquesa i la pobresa. La mateixa moneda, dues cares. Però especialment sobre la reinserció, sobre el rol de les presons, sobre les condemnes, sobre tot allò que els afecta tant directament.

Preguntes sense respostes senzilles i directes. Crec en la reinserció, i en les presons si són vehicles de reinserció, sinó, no. Cal molt d’esforç pe aconseguir presons dignes i professionals motivats. Que aquell que s’ha equivocat entengui que ho ha fet i pugui esmenar els seus errors.

Què passa amb la víctima o víctimes del seu error? Aquí és on es complica la cosa. Mereixen reparació, en alguns casos impossible. Com es repara la pèrdua d’algú? Tanmateix en cap cas la venjança arregla res: potser solament i momentàniament la necessitat de compensació (ull per ull), que sent la víctima o els seus propers. I ni això.  Cal no oblidar-ho.

Tenim un estat democràtic, que garanteix uns drets i reclama uns deures. El nostre sistema judicial, com tots, dista de la perfecció. S’ha de millorar. Ha de ser més àgil, ràpid i comprensible, en definitiva més just. A Catalunya amb la Consellera Tura al capdavant, i els esforços de l’Albert Batlle, crec que anem pel bon camí, tot i que ens en quedi molt per recórrer.


P.S. Vaig demanar passar uns dies reclòs al centre, per comprendre’n la realitat. Em posen pegues eduint a la seguretat. Quin contrasentit, no?

Entrades més noves | Entrades més antigues

imatge inferior

Sobre aquest lloc web | Avís legal | Contacte | © 2007 Oficina de Pasqual Maragall i Mira