Dimecres, 19 de Desembre de 2018 Pasqual MaragallCastellanoPasqual MaragallEnglish
Pasqual Maragall
Inici | Bloc de Notes
imatge superior

11 de juny de 2009

Temps de canvi

Les darreres eleccions han marcat un canvi de paradigma en la política catalana i espanyola. Els que no canvien massa son els Ciutadans pel Canvi, que segueixen fidels al PSC, que van dir que sí que votaven l’Estatut aquí a Catalunya però que ja el canviarien a Madrid.
 
Tanmateix en la seva ILP (Iniciativa Legislativa Popular), els Ciutadans pel Canvi proposen llistes obertes, en les que l’elector pot triar  no solament el partit sinó les persones que vota. La ILP també suggereix que tinguin proporcionalment més llocs al Parlament els territoris o vegueries que més hagin participat. Lògic.
 
Parlant de territoris: què se n’ha fet de les set vegueries? Terres de Ponent, Camp de Tarragona, etc.?   Poc que se n’ha parlat mai més. Però a l’Estatut hi eren. Una mostra més del poc respecte a les lleis. Diuen que la gent no respecta la llei, i és exacte: els primers en no respectar les lleis  som els qui les hem fetes. Difícilment podem esperar que la gent les respecti de bon grat.
 
Què hem de fer ara? El vot és secret, però no em raca confessar que vaig votar al qui em va semblar més expressiu, a pesar del tema nuclear, que no comparteixo. La campanya negativa dels socialistes no em va agradar gens, i sembla que no ha donat molt bons resultats, tot i que comparat amb la resta d’Espanya, se n’han sortit mitjanament bé. Vaig anar a votar amb la meva padrina (89 anys), que naturalment votava socialista, per raons òbvies. Ens van engegar d’un col•legi electoral a un altre, fins que va acabar votant en el primer i més proper a casa. Coses de l’Alzheimer.
 
Els populars, la dreta, ho van celebrar amb soroll. La meva vella amiga Rita Barberà i Nolla, de cognoms tan catalans o més que els meus, va cantar i ballar com una criatura. Amb ella i altres cinc alcaldes /alcaldesses varem crear temps enrere el C 6 i la Euroregió de Jaume I : Toulouse, Montpellier, Saragossa,  Barcelona  València i Ciutat de Mallorca.
 
 Justament ahir vaig ser a València, a Torrent en concret, on el presentador  va fer un esbós biogràfic molt precís de la meva humil persona, com poques vegades he sentit. Vaig contestar com vaig saber i desprès es va establir un col•loqui en el qual es barrejaven preguntes amabilíssimes amb d’altres pregonament “peperes” (del PP) – carregades en part de raó o si més no de sentit de la oportunitat, vista la crisi econòmica i política present,
 
Haig de confessar que últimament miro pocs diaris, però amb especial atenció un diari econòmic rosa de gran qualitat, amb una secció “Catalunya” ben nodrida informativament parlant, plena de seny. Hi col•labora Marisa Anglès, filla d’amics nostres menorquins i  excel•lent periodista.
 
No sé quan durarà la crisi. Les crisis abans duraven tres i quatre anys. Ara fa temps que no n’hi havia i estem tots un xic perduts. Tanmateix les crisis son una catarsi, no benvinguda però sí trencadora, en el mal i en el bon sentit de la paraula: trenquen esquemes, fan mal, però també trenquen vicis, hàbits adquirits i rutines ineficients.
 
“No hay mal que por bien no venga” diuen a Castella. Potser tenen raó ... en aquest cas.
 
PM

Entrades més noves | Entrades més antigues

imatge inferior

Sobre aquest lloc web | Avís legal | Contacte | © 2007 Oficina de Pasqual Maragall i Mira