Dimecres, 19 de Desembre de 2018 Pasqual MaragallCastellanoPasqual MaragallEnglish
Pasqual Maragall
Inici | Bloc de Notes
imatge superior

04 de desembre de 2009

Jordi Solé Tura

Jordi Solé Tura se’n va i amb ell s’acaba una etapa de la història de l’Espanya democràtica: val a dir de la transició de l’Espanya de Franco a l’Espanya europea.

No ens enganyem: els qui més van matinar per a implantar la democràcia a Espanya van ser els comunistes. Sabien que si ells manaven la cosa no duraria, i sense deixar de pressionar per quotes de poder,  van facilitar el camí a una colla de reformadors de noms ben explícits en quant al seu origen: Adolfo (Suárez) i Rodolfo (Martin Villa).

La participació d’en Jordi en la ponència redactora de la Constitució, va ser importantíssima, sense renunciar als seus ideals fonamentals va contribuir al consens assolit. Cisneros, Pérez Llorca, Herrero y Rodríguez de Miñón, Roca i Junyent, Fraga Iribarne, Peces-Barba i Solé Tura, són noms que ja mai moriran, la història d’Espanya sempre més els portarà associats.

També ell i un altre dels pares de la Constitució, l’estimat Miquel, van ser part de la Comissió dels vint, redactors de l’Estatut de Sau, el nostre primer estatut de la democràcia.

Solé, amb veu distorsionada, emetia des de Bucarest la salutació que els d’aquí rebien amagats a casa: “Aquí Radio España Independiente, emisora pirenaica”, com dient: som aquí a tocar, ja arribem!

Poc a poc va anar entrant en la “modernitat política” que representaven els exiliats a Paris, com Jorge Semprún i Claudín.

El socialisme va arribar al govern amb Felipe González i dos catalans hi van ser: Narcís Serra, primer Ministre de Defensa i després Vice President del Govern, i Jordi Solé, Ministre de Cultura.

A vegades em ve al cap la sospita de que els transformadors polítics, els qui inicien nous camins, sigui la democràcia des de la dictadura, sigui l’Estatut des de la Constitució, ho acaben pagant. Suárez, Solé i Maragall tenim més d’una cosa en comú. O no?

Des d’Argentina i amb el cor a Barcelona, envio el meu afecte a la seva família i al seu fill Albert.

Pasqual Maragall        Buenos Aires, 4 de desembre de 2009

Entrades més noves | Entrades més antigues

imatge inferior

Sobre aquest lloc web | Avís legal | Contacte | © 2007 Oficina de Pasqual Maragall i Mira