Dimecres, 19 de Desembre de 2018 Pasqual MaragallCastellanoPasqual MaragallEnglish
Pasqual Maragall
Inici | Bloc de Notes
imatge superior

22 d'abril de 2010

Juan Antonio Samaranch

Una llarga història i una vida plena. Se'm fa difícil parlar en passat de Juan Antonio Samaranch, amb qui tantes vivències he compartit durant anys. La seva trajectòria ha anat de la mà de dues obsessions: l'esport i la ciutat de Barcelona; sense oblidar el seu pas per la política, especialment la seva aportació des de la presidència de la Diputació de Barcelona a la transició.


Un home que va sortir del règim anterior i capaç de ser un dels impulsors del canvi, no només esportiu, sinó ciutadà, havia de ser un home molt especial. Segurament el càrrec d'ambaixador d'Espanya a l'URSS i el prestigi aconseguit als països del seu entorn, van ser una bona empenta per accedir a la presidència del Comitè Olímpic Internacional, on va demostrar la seva experiència, els seus dots diplomàtics i el seu profund coneixement del món de l'esport per donar pas a l'olimpisme modern.


Viatger incansable, havia visitat pràcticament tots els països del món i era conegut on anés: a Sud-amèrica era Juan Antonio; a la Xina, Samaranchi i, a la resta del món, Mr. President. I tot aquest coneixement i prestigi, ell el va posar una vegada i una altra al servei de la ciutat de Barcelona, de la qual va ser un gran ambaixador. Però a mi, des de ja fa molt de temps, em queden dues imatges de Samaranch per sobre de les altres: la del 17 d'abril de 1986 quan va obrir el sobre i, amb satisfacció autocontinguda, va dir: «A la ville de... Barcelona», i la del 9 d'agost de 1992 quan, sense contenir-se, va clausurar els Jocs Olímpics proclamant-los com «els millors Jocs de la història».


Gràcies Juan Antonio.

Entrades més noves | Entrades més antigues

imatge inferior

Sobre aquest lloc web | Avís legal | Contacte | © 2007 Oficina de Pasqual Maragall i Mira