29 de juny de 2010

Després de 4 anys ha arribat la sentència sobre l’Estatut.

Com deia Shakespeare, els pitjors vicis de la humanitat són la lentitud de la justícia i la insolència del funcionari.

Segons l’ordenament jurídic actual, el Tribunal és l’únic que té el poder d’interpretar la Constitució. Però la nostra interpretació i la seva no són coincidents. Què hem de fer?

L’Estatut va ser aprovat pel Parlament de Catalunya, aprovat amb rebaixes substancials pel Congrés i el Senat espanyols i finalment referendat pel poble.

La Constitució del 78 i l’Estatut de 2006 van ser fruit de processos de pacte polític i ciutadà. Aquests pactes s’han desvirtuat.

El nostre vot va ser a favor d’un text i unes interpretacions. Si es modifiquen, tenim el dret de tornar-ho a votar. Sembla evident.

Ara crec que és imprescindible la unitat de les forces polítiques i de la societat catalana.

Assistiré a la mobilització ciutadana que es convoqui i animo a tota la ciutadania a fer-ho, de manera  serena, però clara i contundent.


Pasqual Maragall i Mira