Václav Havel ha estat per mi un dels pensadors i polítics més respectats i respectables que he pogut conèixer o llegir. Els seus escrits m’han acompanyat i inspirat sempre, fins al punt que no em podia estar de traduir-li textos per poder-los compartir amb el màxim de gent possible.
El seu exercici polític és admirable, des de la dissidència a la dictadura comunista i lluita per la llibertat, a la presidència de la primera república txecoslovaca o en la gestió de la divisió entre Txèquia i Eslovàquia (que no desitjava). Sempre íntegre i coherent amb les seves idees, o millor dit, sempre honest.
Llegint les semblances que s’estan fent en motiu de la seva mort m’ha sobtat que el defineixin entre altres coses, com a gran patriota. El patriotisme entès des de concepcions obtuses o reduccionistes no li escau a Havel. Crec que ell hi estaria d’acord. En un d’aquests textos que vaig traduir, “
A casa meva”, defensava que ell era del seu barri, de Praga, txec, ciutadà de Txecoslovàquia (abans de la divisió), europeu i no sé quantes coses més. Fins i tot, ve a dir que casa seva, la seva llar, és la seva pàtria. I la seva pàtria són totes aquestes coses, i no se'n pot exloure cap. El seu llegat el transcendeix, i per tant la seva pèrdua es fa una mica menys feixuga.
El seu europeisme es basava en les connotacions històriques i morals del projecte europeu, perserverant fins a l'últim dia de la seva vida. Quanta falta ens fa aquesta actitud en els moments que estem vivint. Esperem que el seu record i relectura ens doni pistes de com seguir.
Vaig poder gaudir de la seva companyia a Barcelona en més d’una ocasió. L’empremta que deixa és profunda. Arran d’una d’aquestes visites vaig escriure un article a La Vanguardia que ja explica moltes coses que es podrien dir avui. El repesco i el comparteixo. També explica la meva visió d’en Havel una carta que li vaig escriure el maig de 1995. L’afegeixo igualment.

Václav Havel de visita a Barcelona el desembre de 1990.
Article de Pasqual Maragall sobre Václav Havel a La Vanguardia (1990).
Carta de Pasqual Maragall a Václav Havel (1995).