19 de desembre de 2011

Václav Havel ha estat per mi un dels pensadors i polítics més respectats i respectables que he pogut conèixer o llegir. Els seus escrits m’han acompanyat i inspirat sempre, fins al punt que no em podia estar de traduir-li textos per poder-los compartir amb el màxim de gent possible.

El seu exercici polític és admirable, des de la dissidència a la dictadura comunista i lluita per la llibertat, a la presidència de la primera república txecoslovaca o en la gestió de la divisió entre Txèquia i Eslovàquia (que no desitjava). Sempre íntegre i coherent amb les seves idees, o millor dit, sempre honest.
 
Llegint les semblances que s’estan fent en motiu de la seva mort m’ha sobtat que el defineixin entre altres coses, com a gran patriota. El patriotisme entès des de concepcions obtuses o reduccionistes no li escau a Havel. Crec que ell hi estaria d’acord. En un d’aquests textos que vaig traduir, “A casa meva”, defensava que ell era del seu barri, de Praga, txec, ciutadà de Txecoslovàquia (abans de la divisió), europeu i no sé quantes coses més. Fins i tot, ve a dir que casa seva, la seva llar, és la seva pàtria. I la seva pàtria són totes aquestes coses, i no se'n pot exloure cap. El seu llegat el transcendeix, i per tant la seva pèrdua es fa una mica menys feixuga.

El seu europeisme es basava en les connotacions històriques i morals del projecte europeu, perserverant fins a l'últim dia de la seva vida. Quanta falta ens fa aquesta actitud en els moments que estem vivint. Esperem que el seu record i relectura ens doni pistes de com seguir.

Vaig poder gaudir de la seva companyia a Barcelona en més d’una ocasió. L’empremta que deixa és profunda. Arran d’una d’aquestes visites vaig escriure un article a La Vanguardia que ja explica moltes coses que es podrien dir avui. El repesco i el comparteixo. També explica la meva visió d’en Havel una carta que li vaig escriure el maig de 1995. L’afegeixo igualment.


Václav Havel de visita a Barcelona el desembre de 1990.

Article de Pasqual Maragall sobre Václav Havel a La Vanguardia (1990).

Carta de Pasqual Maragall a Václav Havel (1995).