Dimecres, 19 de Desembre de 2018 Pasqual MaragallCastellanoPasqual MaragallEnglish
Pasqual Maragall
Inici | Bloc de Notes
imatge superior

02 de febrer de 2012

Fabià Estapé

El Dr. Estapé s'ha mort. Quan penso en ell, automàticament rememoro i enyoro l’Ernest Lluch, el seu deixeble més brillant, aquest ens el van prendre.

Els 88 anys de vida de l’Estapé han deixat un llegat extraordinari; ha influït, i de quina manera, en la formació de milers d’economistes, en la divulgació de la mateixa economia i sobretot en la capacitat de pensar lliurement i de ser crítics.

Els que vam tenir la sort de gaudir d'en Fabià Estapé com a professor a la universitat, vam viure a través d’ell i d’altres catedràtics, una obertura i una connexió amb el món que en els temps grisos, restringits i reclosos del franquisme, van ser un estímul imprescindible per l’anhel d’un país lliure. Fins a la seva mort el 1960, Jaume Vicens Vives era el gran referent intel·lectual i polític per molts de nosaltres a la universitat. Amb la seva desaparició, es pot dir que en Fabià Estapé va agafar el relleu, mantenint un llistó molt alt. Ell i altres professors com Manuel Sacristán, Sanvicens, Latorre, Jordi Nadal o Lasuen, tornat dels EUA, ens van aportar idees, lectures i actituds, estímuls en definitiva, que en el meu cas i en el de molts altres, van determinar que ens atrevíssim a somiar i a intentar fer realitat aquests somnis.

De la promoció que vaig formar part, el professor Estapé havia dit que n’estava orgullós; perquè estava polititzada però amb un alt nivell d’estudi i aprofitament intel·lectual. El cert és que molts vam acabar implicant-nos de manera intensa i destacada en el servei públic a través de l’activitat política, i si ha estat així, és evident que la seva influència ha estat determinant.

Les seves conviccions, crítiques però pragmàtiques, el van portar a col·laborar amb el Plan de Desarrollo del ministre Carrero Blanco, com a comissari adjunt al pla, convençut que l’obertura  econòmica d’Espanya era bona i imprescindible pels seus ciutadans, però alhora rebutjava el propi règim, esdevenint un rector lliberal.

Actituds com la seva en els temps complexos que vivíem, ens van permetre arribar on som. El resultat té llums i ombres, sobre la taula avui mateix, però és dels que es va mullar per intentar un país millor i lliure. Posteriorment ja en democràcia, les seves relacions i connexions a Madrid i la resta d’Espanya, van fer possibles molts avenços en aquest diàleg no resolt entre Catalunya i Espanya.

Barcelona també li pot agrair moltes coses, entre elles el seu coneixement profund del Pla Cerdà, i defensor de la recuperació de la idea inicial per l’Eixample, que mica en mica hem anat fent, recuperant les illes interiors.

Els del blanc o negre mai el valoraran, nosaltres el trobarem molt a faltar.

Gràcies Fabià.

Pasqual Maragall

P.D. El 1995 vam publicar un llibre de converses sobre Barcelona (El tema és Barcelona) entre jo com a alcalde i diferents personatges, un d'ells era Fabià Estapé. Si us interessa podeu llegir el capítol de la nostra conversa.

Entrades més noves | Entrades més antigues

imatge inferior

Sobre aquest lloc web | Avís legal | Contacte | © 2007 Oficina de Pasqual Maragall i Mira